Aquest llibre estudia l origen, l evolució semàntica i la gramaticalització del verb pensar en català des dels primers textos fins al segle XVI, en el marc de la lingüística cognitiva. Mitjançant una metodologia basada en corpus lingüístics, l obra analitza com pensar esdevé un mot central en l expressió dels processos mentals i com, progressivament, amplia el seu abast semàntic per a referir-se a processos no verbals, passant per sentits discursius i epistèmics, fins a adquirir valors aspectuals i modals. L estudi detalla les construccions que conformen l estructura semàntica del verb i analitza el procés de gramaticalització per construccionalització de la perífrasi narrativoaspectual < pensar de + infinitiu>, prospectiva < pensar + infinitiu> i intencional < pensar + infinitiu>. Així mateix, s acaren els resultats romànics d aquestes perífrasis amb el català per a establir-ne les relacions i determinar fins a quin punt pensar esdevé un verb auxiliar. A través d aquest recorregut, el llibre posa en relleu la importància de les inferències invitades, la intersubjectivació i el context cultural com a motors i factors principals del canvi semàntic.Este libro estudia el origen, la evolución semántica y la gramaticalización del verbo pensar en catalán desde los primeros textos hasta el siglo XVI, en el marco de la lingüística cognitiva. Mediante una metodología basada en corpus lingüísticos, la obra analiza cómo pensar se convierte en una palabra central en la expresión de los procesos mentales y cómo, progresivamente, amplía su alcance semántico para referirse a procesos no verbales, pasando por sentidos discursivos y epistémicos, hasta adquirir valores aspectuales y modales. El estudio detalla las construcciones que conforman la estructura semántica del verbo y analiza el proceso de gramaticalización por construccionalización de la perífrasis narrativo-aspectual < pensar de + infinitivo>, prospectiva < pensar + infinitivo> e intencional < pensar + infinitivo>. Así mismo, se cotejan los resultados románicos de estas perífrasis con el catalán para establecer las relaciones y determinar hasta qué punto pensar se convierte en un verbo auxiliar. A través de este recorrido, el libro pone de relieve la importancia de las inferencias invitadas, la intersubjetivación y el contexto cultural como motores y factores principales del cambio semántico.
RELACIONADOS POR TEMÁTICA