La mirada desde la torre reúne las fábulas que Günther Anders escribió entre 1931 y 1968. En una época marcada por la a-sincronía del hombre con su mundo de productos , se hace necesaria una revisión radical de nuestra manera de pensar, abandonando las categorías tradicionales del discurso. Vista desde este prisma, la apuesta de este filósofo diferente (anders) por la forma fabulística, aguda y provocadora, responde a la necesidad concreta de resistirse a la pérdida de capacidad dialógica y reflexiva, que comporta la proliferación incontrolada de los aparatos técnicos, de la cual depende la posibilidad de imaginar y de experimentar sentimientos.
En lugar de leer a los clásicos, yo leía los periódicos, pero los leía modo philosophico . Los colegas siguieron siendo, a pesar de todo, filósofos académicos. Esto tuvo también consecuencias lingüísticas , pues ellos no intentaron hallar o inventar un lenguaje adecuado a la enormidad del tema. Ni siquiera sintieron que ello fuera necesario , declaró Anders en 1983 en una entrevista.
Para Anders, la filosofía depende de las situaciones, sin las cuales sería imposible un pensamiento que haga justicia a la disparidad de lo real y que sea capaz de criticarla. A diferencia de las ciencias experimentales especializadas, que en su mayoría crean ellas mismas las circunstancias y condiciones de sus investigaciones, el ocasionalismo designa precisamente la relación entre situación y filosofía. Para el filósofo de la situación , o de la ocasión , los pensamientos se precisan y se fecundan a partir de situaciones cotidianas en apariencia insustanciales, y a la postre se convierten en piezas filosóficamente destacables en las que la experiencia personal, depurada de elementos privados, actúa como un sismógrafo de las condiciones sociales.
No hay objeto, por insignificante que sea, ni situación, por absurda que parezca, que no puedan poner en marcha la filosofía para discutir desde una experiencia modesta cuestiones fundamentales. En concordancia con su filosofía de la situación , Anders parte en estas narraciones de algo vivo, ocasional, de una imagen y no de un concepto . Pero como ninguna imagen revela inmediatamente su significado, el fabulista debe esforzarse por escrutarlas, por interpretarlas. La mirada desde la torre reuneix les faules que Günther Anders va escriure entre 1931 i 1968. En una època marcada per la a-sincronia de l home amb el seu món de productes , es fa necessària una revisió radical de la nostra manera de pensar, abandonant les categories tradicionals del discurs. Vista des d aquest prisma, l aposta d aquest filòsof diferent (anders) per la forma fabulística, aguda i provocadora, respon a la necessitat concreta de resistir-se a la pèrdua de capacitat dialògica i reflexiva, que comporta la proliferació incontrolada dels aparells tècnics, de la qual depèn la possibilitat d imaginar i d experimentar sentiments.
En lloc de llegir els clàssics, jo llegia els periòdics, però els llegia modo philosophico . Els col·legues van continuar sent, malgrat tot, filòsofs acadèmics. I això va tenir també conseqüències lingüístiques : perquè ells no van intentar trobar o inventar un llenguatge adequat a l enormitat del tema. Ni tan sols sentien que això fora necessari , va declarar en una entrevista en 1983.
Per a Anders, la filosofia depèn de les situacions, sense les quals seria impossible un pensament que faça justícia a la disparitat d allò real i que siga capaç de criticar-la. A diferència de les ciències experimentals especialitzades, la majoria de les quals creen elles mateixes les circumstàncies i condicions de les seues investigacions, l ocasionalisme designa precisament la relació entre situació i filosofia. Per al filòsof de la situació , o de l ocasió , els pensaments es precisen i es fecunden a partir de situacions quotidianes en aparença insubstancials, i al capdavall es converteixen en peces filosòficament destacables en què l experiència personal, depurada d elements privats, actua com un sismògraf de les condicions socials.
No hi ha objecte, per insignificant que siga, ni situació, per absurda que semble, que no puga posar en marxa la filosofia per a discutir des d una experiència modesta qüestions fonamentals. En concordança amb la seua filosofia de la situació , Anders parteix en aquestes narracions d un element viu, ocasional, d una «imatge» i no d un «concepte». Però com que cap imatge revela immediatament el seu significat, el fabulista ha d esforçar-se per escrutar-les, per interpretar-les.